Les xarxes socials no s’inventen res, únicament reflecteixen postures i idees que formen part del corpus social, i que són amplificades artificialment a través de bots.

Això escriu en Guillem Suau, 'IP del projecte "Odi en Xarxa", a l'article titulat "Les xarxes socials amplifiquen els discursos misògins", publicat pel diari La Mañana a la secció Plaça Pública de diumenge 6 de novembre del 2022. En aquest article, en Guillem ens explica a què es deu el fenomen del discurs d'odi a les xarxes socials, quines són les característiques que el propicien i perquè és fonamental pel conjunt de la societat combatre'l.

Us deixem l'article complet aquí (publicat originalment pel diari La Mañana, a la pàgina 13 de la versió en paper de dia 06/11/2022).

A les xarxes socials hem passat d’un ingenu ciberoptimisme, en què les “noves” tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) fomentarien una comunicació directa i horitzontal, una societat millor informada, i d’aquí unes democràcies més fortes, a una altra posició excessivament pessimista. La desinformació a les xarxes socials (fake news), amb escàndols de manipulació com el cas de Cambridge Analytica a la campanya presidencial dels EUA de 2016, han empès discursos apocalíptics sobre les TIC, vistes com a eines de manipulació de masses, sense comptar que promouen fonts alternatives d’informació o els moviments ciutadans de protesta. Però fins i tot lluny de posicions maniquees, la paraula ‘amplificar’ al títol no és casual. Les xarxes socials no s’inventen res, únicament reflecteixen postures i idees que formen part del corpussocial, i que són amplificades artificialment a través de bots.

Els discursos misògins són part del nostre dia a dia. Els sentim als bars o al transport públic, i en publiquen els mitjans i, per aquest motiu, els trobem també a les xarxes socials. Però no per ser un problema habitual perd importància. Ben al contrari: combatre els discursos misògins és sempre rellevant, i molt més a les plataformes digitals. Cal fer-ho perquè són lesius per als drets humans i hi ha factors contextuals que els agreugen. Primer, segons dades del Digital News Report de l’Institut Reuters de l’any 2022, a Espanya el 56% de la població s’informa a les xarxes socials, i a més a més, conseqüència de certs discursos polítics i de la precarització del periodisme, sols el 32% confia en les capçaleres tradicionals de notícies, i molts ciutadans s’informen en “mitjans” que no respecten la deontologia. En segon lloc, de mitjana destinem més de cinc hores diàries a les xarxes socials, que cerquen el seu legítim benefici econòmic i que, per tant, tal com va reconèixer Twitter a través de Rumman Chowdhury (cap d’aprenentatge automàtic dels algoritmes, ètica, transparència i responsabilitat) l’octubre de 2021, poden afavorir missatges d’extrema dreta i continguts polèmics o que generen hostilitat perquè són els que tenen més repercussió. A més, tot i els controls interns, molts missatges circulen com a mems, sàtira o crítica política, i són més difícils de detectar i d’eliminar pels algoritmes. I, amb la impunitat que dona l’anonimat, això fa que els discursos misògins s’expandeixin ràpidament en aquestes plataformes.

Segons l’informe Combatir la violencia en línea contra las mujeres y las niñas: Una llamada de atención al mundo (2015) elaborat per la Comissió de la Banda Ampla pel Desenvolupament Digital de l’ONU, el 73% de les dones del món han sofert algun tipus de violència en línia: discursos que reforcen estereotips de gènere, discursos d’odi vinculats als cossos, a l’aspecte i a la sexualitat de les dones, amenaces sexualitzades de violència, violació o mort, culpabilització de les víctimes o revictimització, o desacreditació o menyspreu de les dones com a interlocutores vàlides, entre d’altres.

Ara que les xarxes socials han esdevingut una font informativa primària per a bona part de la població, especialment pels més joves, convé fer-nos algunes preguntes: Podem permetre que l’esfera pública digital estigui contaminada amb discursos d’odi? Com els podem combatre? Quin rol poden desenvolupar els mitjans de comunicació i les institucions públiques per evitar una alta viralitat de la misogínia? Hem de demanar major responsabilitat social corporativa a les empreses que gestionen les xarxes socials?

Són qüestions que intentem respondre al projecte internacional ‘L’odi a les xarxes socials: l’àgora de la misogínia. Anàlisi dels discursos antifeministes i de les cobertures mediàtiques i institucionals d’aquestes problemàtiques a Twitter, Facebook i Instagram’ (Odi en Xarxa) finançat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i liderat per la Universitat de Lleida.