Metodologia

 Descarregar Pdf

L’obtenció de la mostra s’ha realitzat amb dos softwares específics per treballar amb xarxes socials. Per Twitter s’ha utilitzat Node XL Pro, a través del qual s'han cercat piulades publicades que continguin els següents hashtagskeywords: #Feminismo OR Feminismo OR #ViolenciaMachista OR Violencia Machista OR #ViolenciadeGenero OR Violencia de genero Or #Feminazis OR Feminazis OR #NotAllMen Or Not all men OR #YoNoTeCreo OR “Mujer AND Fregar” OR Provocadora OR Zorra OR #Zorra OR #Patriarcado OR Patriarcado OR Guarra OR “Mujer AND Deporte” OR 8M OR #8M.

Com que la cerca de resultats s'estén a tot l'àmbit iberoamericà, no s'ha filtrat per geolocalització, sinó per idioma i per data de publicació. En aquest sentit, s'han cercat piulades recents, publicades entre els anys 2020-2022

Pel que fa a l’obtenció dels posts d’Instagram i Facebook s’ha fet servir el programa especialitzat CrowdTangle i s’han utilitzat els mateixos paràmetres de filtre que amb el Node XL Pro. Entre les tres plataformes s'ha obtingut més de 500.000 registres.

En tots tres casos, les dades s’han descarregat en format (.xlsx) per poder treballar-les amb el programa ofimàtic Excel.

Per l’anàlisi dels mitjans, se cercaran amb aquests mateixos indicadors les publicacions dels mitjans més seguits segons el Marco General de los Medios en España (AIMC, 2022). Pels perfils institucionals s’analitzaran aquelles administracions que tinguin entre les seves competències directes el combat del masclisme i la lluita per la igualtat de gènere.

La metodologia és mixta (quantitativa i qualitativa) amb profunditat analítica, interpretativa i descriptiva. Es fonamenta en un disseny d’investigació propi (Suau-Gomila, 2020) que s’ha usat amb èxit en l’anàlisi de la comunicació política i la comunicació de crisi i emergències a les xarxes socials. Així, per l’estudi dels mitjans es farà també una anàlisi deontològica de les publicacions a partir d'Alsius (1999) i Pont-Sorribes (2008).

Les tècniques de recerca que es faran servir consisteixen en el Social Network Analysis, l’anàlisi del contingut, les entrevistes en profunditat semiestructurades i els focus group.

DiagramaFlux
Diagrama de flux de la recerca. Font: elaboració pròpia a partir de Suau-Gomila (2020).

Fonts citades

Asociación de Investigación de Medios de Comunicación (2022). Marco General de los Medios en España 22. Consultat a: https://www.aimc.es/a1mc-c0nt3nt/uploads/2022/01/marco2022.pdf

Alsius, S. (1999). Codis ètics del periodisme televisiu. Barcelona: Pòrtic.

Pont-Sorribes, C. (2008). Protocols, actors i comunicació institucional en episodis d’emergència. Estudi de la gestió informativa de l’esfondrament d’un túnel del metro al Carmel de Barcelona. Tesi doctoral. Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Consultat a: https://tdx.cat/handle/10803/7525?locale-attribute=en#page=1

Suau-Gomila, G.(2020). Microblogging electoral: usos y funciones en Twitter de la política emergente española en las campañas electorales del 20 de diciembre de 2015 y del 26 de junio de 2016. Tesi doctoral: Universitat Pompeu Fabra. Consultat a: https://www.tdx.cat/handle/10803/670013#page=1

   Darrera modificació: