Presentació

Durant l'última dècada la difusió de discursos antifeministes i sexistes s'ha estès cada vegada més a les xarxes socials (Jane, 2016; Fulper, et al., 2014). Aquestes plataformes han adquirit una rellevància vital com a espais d'interacció i socialització. L'anonimat que faciliten aquestes plataformes ha incentivat la propagació i interacció d'aquests discursos d'odi (Piñeiro-Otero, Teresa; Martínez-Rolán, Xabier 2021).

La nostra recerca té com a propòsit analitzar la cobertura periodística a les xarxes socials de les problemàtiques de gènere, així com estudiar els missatges institucionals contra la misogínia a les xarxes. També examinarem si hi ha una correlació entre aquesta cobertura, els discursos sexistes que els usuaris publiquen i la resposta institucional que rep l’odi a Twitter, Facebook i Instagram.

L'estudi es basa en l’anàlisi de contingut, el social network analysis (SNA), entrevistes en profunditat i focus group. L'extracció de les mostres d'anàlisis s'ha realitzat amb Node XL en el cas de Twitter i amb Crowdtangle per a les plataformes de Meta.

L’objectiu final és ajudar a les associacions i agrupacions contra la violència de gènere a desenvolupar eines que els ajudin a combatre aquests discursos a les plataformes socials.

El projecte "L’odi a les xarxes socials: l’àgora de la misogínia. Anàlisi dels discursos antifeministes i de les cobertures mediàtiques i institucionals d’aquestes problemàtiques a Twitter, Facebook i Instagram" amb codi de referència ICI019/22/000015 ha estat finançat per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).